Projecte SÓC JO.

Hui creia que anaba a acabar-se la meua imaginació!!! però no!!  :)
Hoy creía que iba ha acabarse mi imaginación!!! pero no!! :)

©fresaikiwi fotografia: tots els drets reservats.

PROJECTE SÓC JO.

Projecte SÓC JO. Nova composició.

A vegades pense que he deixat de creure en les fades...
A veces pienso que he dejado de creer en las hadas...

Una foto a la vida.

Fa poc li vaig fer una sessió a una panxeta plena de vida. La veritat era la primera vegada que ho feia, i era un tant extrany, ja que li feies la foto a dos persones, pero una encara no coneixia este món...Però poc li falta per a eixir i vore la llum, i a la seua mami!!! 

La veritat que em va ecantar, va ser una sessió molt dolça!!! i tinc moltes ganes de repetir, així que espere que algú més vullga ensenyarme la panxa ben grossa i plena de vida com la de Yolanda i la ocupa de la panxeta Elena. :)

..................................................................................................................................................................

Hace poco le hice una sesión a una barriguita llena de vida. La verdad era la primera vez que lo hacía, i era un tanto extraño, ya que le hacias la foto a dos personas, pero una no conocía este mundo...Pero le falta poco para salir y ver la luz, y a su mami!!!

La verdad es que me encantó, fué una sesión muy dulce!!! y tengo muchas ganas de repetir, así que espero que alguien más quiera enseñarme la barriga bien gorda y llena de vida como la de Yolanda y la ocupa de su barriguita Elena. :)

©fresaikiwi fotografia tots els drets reservats.

Com sempre espere que vos agraden!!  ;)

Un nou projecte.... SÓC JO!

He tornat!!!

Després de molts mesos sense escriure, torne. No escriure res més personal ja que hi ha una persona que es dedica a "escuadrinyar" com si no estaguera be del cap i a fer ús del que escric per a fins que encara no entenc, però la veritat que em vaig agobiar un poc i vaig deixar el blog de costat. Realment em fa por esta persona, ja que es un acoso en tota regla...i no em deixa expresarme en llibertat. De tota manera seguiré escrivint però tan sols coses relacionades amb la fotografia i els treballets que vaig fent. Intentaré possar me al dia que he fet moltes cosetes i m'agradaria compartirles!!!

A continuar amb els projectes fotogràfics i els propòsits d'any nou!!! :)

Bon any a totos i totes!!!  :)

Fa temps que tinc açó per ahi escrit, i hui com tinc un dia ni fu ni fa, aci deixe les meues cabòries mentals...dos temes diferents, però igualment bonicos, i com açó d'escriure no es lo meu...pues aixó a la meua manera!!jeje...

com canvia tot en esta vida, en 27 anys he pasat per tantes situacions que em pregunte si encara em quedem emocions per viure, dic jo que sí,no? nose... encara recorde com dormia la siesta damunt de l'esquena de mon pare, encara que feren 40ª a l'ombra, o com cantabem al cotxe aquells temes que tenant estime de Maria de Mar Bonet, o Raimon...a tot el que donaba el pulmó!!!... recorde aquells diumenges quan als muscles de mon pare mon anabem a manis o mercats o trobades per la llengua i per la llibertat del nostre Pais, alli em va comprar el llibre (uno de tants) el guardià de l'anell, o atre que no recorde com es diu però aquella paraeta baix d'un enorme pi, tindria 3 anys, sí la recorde!! com em va fer que aquell sentiment, d'aquella gent que lliutaba per unes idees, que ara també son les meues, vinguera a mi, i fora un dels sentiments mes forts que puc sentir. Igual no sóc la mes radical, ni la més alternativa, ni la que més diu, però se bé com aquest sentiment el duc al cor, com sempre em cauen unes llàgrimetes quan senc la Muixeranga, o quan veig que encara hi ha molta gent que seguix lluitant d'una o atra manera. Perquè com diu Raimon:  "D'un temps que ja és un poc nostre, d'un país que ja anem fent." i gent com la que he conegut en el grup Komfusió fan que siga posible. I espere mai es cansen de lluitar i de cantar per a fer lo que ja es un somni una gran realitat, i per fi siguem el Pais que ens mereixem i que som.

I amb aquesa cançó recordar a gent que porte en l'ànima però que fa temps sen va anar i no oblide tots els bons moments que em viscut. A aquelles dos dones que una està al cel i mai podré deixar d'estimarla, i atra que no està al cel però igualment van ser 20 anys, dels quals jo soles recorde amor i encara que tu no vullgues sempre et porte al cor, i al pensament. I encara que em feu molta falta, he aprés a sobreviure sense vosaltres i tot el que faig es per a saber que estarieu molt orgulloses de mi. I m'hau ensenyat a ser mes bona persona, mes treballadora i lluitadora per el que vull, per el que vosaltres ja no podreu lluitar.... ens retrobarem i espere que siga amb una forta abraçada, que molta falta em fa, i l'espere impacient. 

Som. Raimon

Espere que vos agraden els meus desarreglos mentals!!!  :)

perque a vegades tinc els ulls blaus i a vegades els tinc verds....

Es una gran incognita, però soc com els meus ulls...cambiant i reflexant els colors que m'envolten...de vegadess blaus, de vegades verds i també de vegades grisos...ara nose de quin color els tindré, però segur que reflexaran tot el que em pasa ara mateix per el cap, ahi van unes poques coses que estan pasant...

que si un vestit de paper, que si una exposició en Madrid, que si unes fotos molt atrevides amb les meues friends&models!!!....que si una sessió amb Andrea i el paper de vestit.....  , manis, valencià, la llengua nostra, lluita.... una despedida despres de 5 anys de gent artista i meravellosa, alegria, records...moltes emocions i aconteiximents que espero poder tindre temps per a contar-vos en molt poquet de temps... mentres desitjeu-me sooort!!!!  :)

verds per la gespa....seguiré mostrant com canvien de color... :)

MON PARE!!!

Esta entrada va de dicada a ell 100%  i al seu nou projecte....  :)

És un persona complicada...pero davant de tot es una persona, extrovertida, que li encanta xarrar i si es del temps ja esque es torna boig!!! Mira quin culumumbus (o algo aixina) em dia senyalant-me un nuvol realment espectacular!!!i esque sempre observa el meravellós cel que tanta pau li dona (no meu ha dit però jo ho sé!!jejeje), pero tornant a la terra que dir de la politica, li encantaaaa!!!però no per el seu pròpi benefici sino perquè es algo complicat i aixó es la traca que a ell el fa sentir viu: rifi-rafes, xarrades, que si ha pasat açó i ara allò!!!.... es divertix per molt que renegue..!!!jeje.. és per aixó que es presenta per a l'alcaldía de Sella, el seu estimadísim poble. Molts creureu que exagere, peró no, va fer que ma mare muntara alli a viure (i aixó que no li feia massa gràcia) i en el seu defecte a mi, cosa que sempre li agrairé profundament ja que puc dir que m'ha criat en un poble de cor molt gran però de gent de vegades molt dificil. Ell realment estima la terra, la terreta que aci en el sud tant ha lluitat ell per ella.
Ara que es presenta pot dir ben orgullós i amb el cap ben alt que es presenta ELL, amb el partit que realment du les seues idees i no perquè li deu algun favor a algu o per interes propi de conseguir les seues metes mitjançant l'alcaldia de Sella, ho fa de cor i espere que la gent ho sàpiga, perquè es tot un orgull i de ser valent tirar-li cara e intentar fer els canvis per tu sabent que seràs criticat  maxacat per les males llengües... però ningú podrà dir que ho ha fet mes sincerament per el poble i perquè estima Sella només que ell!!!


Ànim papa, que el esforç valga la pena, que seràs recompensat SEGUR!!!! i seguix lluitant per les teues idees ja que aixó meu has ensenyat a fer tu sempre, i a estimar la meua terra clar!!! Ser uno mateix amb idees i principis pròpis es tot un luxe, un luxe del qual tu disfrutes!!!i que la teva humiltat arribe a la gent i puguen disfrutar d'una persona com tu lluitant per Sella!!!!

I una miqueta de campanya, per què no???  ejjejejjejej    SOOOOORT PAREEEEE!!! :)

Kiwi

Perquè per a mi es la meua màxima companyia, el que sap escoltarme o fa que m'escolta!!jeje...juguem, caminem, dormim, pasem ratets allargaets al sofà, tot juntets!!! i si em veu caure una llàgrima ve preocupaet pa alçarme l'ànim, aixó no lleva que es un consentit, fa cas quan vol, sap demanar casi casi hasta l'hora,jugar amb Manu el torna loquet (i aixó que a Manu no li agradaba massa el gosset..ejej), li encanta estar als braços de Vanes, que es la seua cosina; Aurora de vegades li diu fillol però lo que mes fa es fer-li putaetes...en amor,clar!!!Marina li parla en un idioma extrany que soles ells dos entenen, Maite sempre vol que vaja en ella, però es fa de rogar el tio!!jejeje....es amic de Coco el dalmata de Marta i vol fer-liu a Piula la gosseta de Marina i Laura!!!Albeta la de Finestrat el vol i el cuida motl, encara que em fa por que el faja obeso com al seu gat Elvis Pililo!!jjeje...i a Alba terremoto li agrada molt pero damunt d'ella no!, i sempre se li posa damunt!!...ahir es va fer fotos en Laureta...i per no dir lo que tira de menys a les seues ties Ró e Ire que sel van criar en mi en Altea.... També cal nomenar la part italiana, jajajja....ningu l'ha cuidat millor que Roci, Irune el feia volar per tota la habitació xillant: kiwiiimaaaan!!jaja....Adriana i Momo volien adoptarlo....Tere i Carlos també el volien un montó!!!i Miguel el Papito, Vicky, Laura la canariona....jejeje...i la gent de Milan en general, que no habia dia que no em pararen per el carrer i em digueren: oohh!!bello cuccioloo!!!carinoooo!!!...jejeje...
I totes les vegades que l'he disfressat, o que li han posat algo alguna forteta, que li han fet lladrar en la plaça dient-li: Kimi, qui es??holaaaa....ajjajaja  A Raül li encanta...ajajjaja.... el xuxet ha tingut fills i tot...un sexy-lover total!!i ha ixit també en el desfile de llàgrimes de Santa Marta en la seua companyia els Berberiscos!!jejeje

En resum que he visgut molt amb ell, em queda molt per viure i m'encanta, es el millor regal que mai m'han pogut fer, encara que estiga molt malaltet i sempre tinga que estar cuidant-lo amb tooot el amor del món!!

Kiwiiii va per tu guapeeetoooonnnnn!!!!


(no puc deixar de comentar que es un super dotat, que fins i tot un policia ens ho va dir un dia: daxavo pilila te el gos,no??...ajjajajja)

600 visites!!

gràcies, gracias, grazie, thanks...a tots i totes per les visitetes al meu blog!!  :)

aixina de contenta estic!!!!  :)

jo en 6 ó 7 anyets!!!i la foto la va fer el artista de mon pare!!!  :)

marors...i sense ganes d'escriure!

Tan tan 
Llaman a la puerta otra vez, ya va, ¿quién es? 
Fue abrir 
y se metió en mi casa: un amanecer 
¡ahí va! ¡que bien! 
Sola... 
pensar que estaba sola y pensé: 
¡joder! ¡que bien! 
Nada 
me para cuando empiezo a crecer 
¡ahí voy, coger! 
-¿Y por qué no sale sola? 
-porque no le da la gana, 
dice que si no se droga, 
dice que no siente nada 

Si hace sol, se tira de la cama 
y por el ascensor, las nubes se levantan 
y ahí voy yo, a romper las telarañas de tu corazón, 
verás como se escampa, ¡golfa! 

Su piel... 
¡que me corro si me roza su piel! 
-¿Fumas? 
-pero solo no me sienta muy bien 
-¡toma, alíñale! 
Jurad 
jurad que estaba triste y diré: 
fué ayer, ¡joder que bien! 
Nada 
me para cuando empiezo a crecer 
¡ahí voy, coger! 

Seguir la trayectoria que llevan las nubes y volver por la mañana 
igual que sale el sol, verás que calentito retorcer las horas dando 
patadas al reloj. 

Tú ...y yo estoy medio loco también y sin otra cosa que hacer, 
como un montón de palabras cogiditas de un papel.


Golfa. Extremoduro.

   Tots els drets reservats. Per a qualsevol consulta contacteu amb noeliasella@gmail.com

finestres o faroles???

Uffff!!!!que dos dies de no saber si finestres, si faroles, si tot junt....açó de particiar en una exposició em trastorna!!!!!!redeu!!!!i per no parlar de haber decidit graduarme!!!tot a contratemps i corrent i AAAAAAAHHHHH!!!!!  però valdrà la pena SEGUR!  :)

Al final el dil·lema ha desencadenat a este final. Aquestes serán les 2 obres que copondràn l'exposició per despedirme dels meus companys de carrera....a vore que vos pareix!!


OBRA 1:

Títol:  Mirades

Noelia Domènech Jiménez

Tècnica: Fotografía

2010

OBRA 2:

Títol: Fosc
Noelia Domènech Jiménez
Técnica: Fotografía
2010

Tots els drets reservats. Per cualquier consulta contacteu amb noeliasella@gmail.com

No hi ha dret...

"Mentre uns somriem davant els referents culturals de la nostra llengua, altres s'encarreguen d'acabar amb una de les vies que més ens l'apropa: s'han tancat els últims repetidors de TV3 al País Valencià, i cal que demostrem que no hi ha cap mite capaç de fer-nos que callem ni que ens conformem amb decisions del talant feixista que caracteritza aquest Govern valencià que, tot i que ens pese, és també nostre."


Com no se me dona massa bé escriure he posat un troset del que ha escrit Laia, del seu blog: www.oloralapluja.blogspot.com que ella ho fa la mar de bé!!!


Deixe dos imatges, i soles dir que mai deixem de lluitar, MAI!! 

l'amor

Volia posar un escrit més interessant sobre l'amor, però al final soles vull felicitar a aquelles persones que han trobat a eixe company o companya que estan sempre al costat, que escolten, que son els millors amics, que t'estimen, que al llarg dels anys sabrà acompanyar-te tot el camí sense preguntar, que parlarà i callarà quan siga el moment exacte, que et donarà un petó i una abraçada quan més o necessites; i sense demanar-ho!!! perquè aixó es per a mi l'amor, res de cupido, ni el corte inglés, ni día de festa...serà tot un camí ple de pedres en el que de vegades semblarà que sures. Jo encara espere, però sé que es aixina i el trobaré!!! Als que ja ho teniu no es hui el vostre día, són tots! Moltes Felicitats!!   :)

Ara vos pose la sessió sessyy que vaig dir!!! espere que vos agrade!!!i si voleu una ja sabeu on vindre a fer-vos-la!!!!

Tots els drets reservats. Contacteu amb noeliasella@gmail.com

Fotògrafa: Noelia Domènech

Bona nit!

pròximament....

Una entrada dedicada a l'amor....i una sessió la mar de sexy!!!  :)

UN GRAN VIATJE

Com be es diu, mes val una imatge que mil paraules....allà va: GALICIA

desde Santiago de Compostela a Fisterra passant per totes les Ries Baixes!!!!  increible....tornarem!!!

BON NADAL!!!!

Annie Leibovitz

Anna-Lou «Annie» Leibovitz (n. Waterbury, Connecticut, 2 de octubre de 1949) es una fotógrafa estadounidense. Fue la primera mujer en exponer su obra en la Galería Nacional de Retratos de Washington D. C. y la última en retratar al músico John Lennon, antes de que éste fuera asesinado en 1980.

Es la fotógrafa mejor pagada del mundo y ha trabajado para revistas como Vanity Fair, Rolling Stone y Vogue. En 1983 ganó unGrammy en la categoría Mejor portada de un álbum, al año siguiente fue galardonada por la Asociación Estadounidense de Editores de Revistas como Fotógrafa del año. En 1988 recibió el premio Clio por la campaña publicitaria de American Express y en abril del 2000 laBiblioteca del Congreso de Estados Unidos le dio el título de «Leyenda viviente».

Aunque es conocida principalmente por sus retratos de celebridades, Leibovitz ha practicado la fotografía documental y de paisajes, contratada por la editorial Condé Nast Publications desde 1993. Sus imágenes son representadas, desde 1977, por la agencia de fotoperiodismo Contact Press Images.

    "wikipedia enciclopedia"

Annie es la meva fotàgrafa preferida sense dubtes, per a mi un exemple a seguir, aci vos deixe el seu reportatge per a disney amb algunes de les seves pel·licules més famoses!!!.....espere que vos grade tant coma  mi

Alicia en el Pais de las Maravillas

Aladdin

Blancanieves

cenicienta

Hadas Disney

La Sirenita

Peter Pan

Pocahontas