Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 23 de juliol del 2011

Fa temps que tinc açó per ahi escrit, i hui com tinc un dia ni fu ni fa, aci deixe les meues cabòries mentals...dos temes diferents, però igualment bonicos, i com açó d'escriure no es lo meu...pues aixó a la meua manera!!jeje...


com canvia tot en esta vida, en 27 anys he pasat per tantes situacions que em pregunte si encara em quedem emocions per viure, dic jo que sí,no? nose... encara recorde com dormia la siesta damunt de l'esquena de mon pare, encara que feren 40ª a l'ombra, o com cantabem al cotxe aquells temes que tenant estime de Maria de Mar Bonet, o Raimon...a tot el que donaba el pulmó!!!... recorde aquells diumenges quan als muscles de mon pare mon anabem a manis o mercats o trobades per la llengua i per la llibertat del nostre Pais, alli em va comprar el llibre (uno de tants) el guardià de l'anell, o atre que no recorde com es diu però aquella paraeta baix d'un enorme pi, tindria 3 anys, sí la recorde!! com em va fer que aquell sentiment, d'aquella gent que lliutaba per unes idees, que ara també son les meues, vinguera a mi, i fora un dels sentiments mes forts que puc sentir. Igual no sóc la mes radical, ni la més alternativa, ni la que més diu, però se bé com aquest sentiment el duc al cor, com sempre em cauen unes llàgrimetes quan senc la Muixeranga, o quan veig que encara hi ha molta gent que seguix lluitant d'una o atra manera. Perquè com diu Raimon:  "D'un temps que ja és un poc nostre, d'un país que ja anem fent." i gent com la que he conegut en el grup Komfusió fan que siga posible. I espere mai es cansen de lluitar i de cantar per a fer lo que ja es un somni una gran realitat, i per fi siguem el Pais que ens mereixem i que som.





I amb aquesa cançó recordar a gent que porte en l'ànima però que fa temps sen va anar i no oblide tots els bons moments que em viscut. A aquelles dos dones que una està al cel i mai podré deixar d'estimarla, i atra que no està al cel però igualment van ser 20 anys, dels quals jo soles recorde amor i encara que tu no vullgues sempre et porte al cor, i al pensament. I encara que em feu molta falta, he aprés a sobreviure sense vosaltres i tot el que faig es per a saber que estarieu molt orgulloses de mi. I m'hau ensenyat a ser mes bona persona, mes treballadora i lluitadora per el que vull, per el que vosaltres ja no podreu lluitar.... ens retrobarem i espere que siga amb una forta abraçada, que molta falta em fa, i l'espere impacient. 


Espere que vos agraden els meus desarreglos mentals!!!  :)


4 comentaris:

  1. Mare meua. Feia mil que no sentia està cançó, i la veritat és que també em porta molt bon records, no massa diferents dels teus.
    Els nostres pares són d'idees semblants i ens han criat en elles, i almenys jo n'estic ben orgullosa.
    De vegades la vida ens posa en situacions difícils, però ja saps que això és el que enforteix les persones. Qui no passa per mals moments, no sap valorar els bons.

    M'han vingut al cap les acampades a la Rapella o a qualsevol raconet del País...hehe. Memorable.

    ResponElimina
  2. siii!!jo recorde que t'agradaba que et tocara el monyo i et quedabes torrà, que es dien manyaca els majors (frank sobre tot) i plorabes!!!jejeje....sopars de cap d'any, diumenges de volta per la terra, casetes..i vaja, que l majoria dels bons records que tinc son en aquell grupet que eren els hiipies de Sella!!jajajajja....però els millors records, segur!!! i pers supost que estic ben orgullosa de tot el que ens van ensenyar, es una "manera de vivir" i m'agrada molt!!! :)

    ResponElimina
  3. Espere formar part dels teus records,per que tu si que estas en el meus,hem pasat moltes hores juntes i no se si teu he dit mai...pero vull q ho sapigues,que t`estime,desde sempre,noelia.Un petonet.

    Maite

    ResponElimina
  4. Eres parts dels meus records i de tota la meua vida que jo recorde!!! sempre t'he tingut com a una tia, inclus coma una 2ª mare!!!jejee... eres una dona que sempre he admirat i arrel d'eixes hores juntes crec que he apres molt de tu, sempre m'has fascinat, i persupost t'estimat i ho seguiré fent sempre!!! i gràcies, sempre va bé que es recorden allò que ja saps! ;) .

    ResponElimina