Projecte SÓC JO.

Hui creia que anaba a acabar-se la meua imaginació!!! però no!!  :)
Hoy creía que iba ha acabarse mi imaginación!!! pero no!! :)

©fresaikiwi fotografia: tots els drets reservats.

PROJECTE SÓC JO.

Projecte SÓC JO. Nova composició.

A vegades pense que he deixat de creure en les fades...
A veces pienso que he dejado de creer en las hadas...

Una foto a la vida.

Fa poc li vaig fer una sessió a una panxeta plena de vida. La veritat era la primera vegada que ho feia, i era un tant extrany, ja que li feies la foto a dos persones, pero una encara no coneixia este món...Però poc li falta per a eixir i vore la llum, i a la seua mami!!! 

La veritat que em va ecantar, va ser una sessió molt dolça!!! i tinc moltes ganes de repetir, així que espere que algú més vullga ensenyarme la panxa ben grossa i plena de vida com la de Yolanda i la ocupa de la panxeta Elena. :)

..................................................................................................................................................................

Hace poco le hice una sesión a una barriguita llena de vida. La verdad era la primera vez que lo hacía, i era un tanto extraño, ya que le hacias la foto a dos personas, pero una no conocía este mundo...Pero le falta poco para salir y ver la luz, y a su mami!!!

La verdad es que me encantó, fué una sesión muy dulce!!! y tengo muchas ganas de repetir, así que espero que alguien más quiera enseñarme la barriga bien gorda y llena de vida como la de Yolanda y la ocupa de su barriguita Elena. :)

©fresaikiwi fotografia tots els drets reservats.

Com sempre espere que vos agraden!!  ;)

Un nou projecte.... SÓC JO!

He tornat!!!

Després de molts mesos sense escriure, torne. No escriure res més personal ja que hi ha una persona que es dedica a "escuadrinyar" com si no estaguera be del cap i a fer ús del que escric per a fins que encara no entenc, però la veritat que em vaig agobiar un poc i vaig deixar el blog de costat. Realment em fa por esta persona, ja que es un acoso en tota regla...i no em deixa expresarme en llibertat. De tota manera seguiré escrivint però tan sols coses relacionades amb la fotografia i els treballets que vaig fent. Intentaré possar me al dia que he fet moltes cosetes i m'agradaria compartirles!!!

A continuar amb els projectes fotogràfics i els propòsits d'any nou!!! :)

Bon any a totos i totes!!!  :)

Fa temps que tinc açó per ahi escrit, i hui com tinc un dia ni fu ni fa, aci deixe les meues cabòries mentals...dos temes diferents, però igualment bonicos, i com açó d'escriure no es lo meu...pues aixó a la meua manera!!jeje...

com canvia tot en esta vida, en 27 anys he pasat per tantes situacions que em pregunte si encara em quedem emocions per viure, dic jo que sí,no? nose... encara recorde com dormia la siesta damunt de l'esquena de mon pare, encara que feren 40ª a l'ombra, o com cantabem al cotxe aquells temes que tenant estime de Maria de Mar Bonet, o Raimon...a tot el que donaba el pulmó!!!... recorde aquells diumenges quan als muscles de mon pare mon anabem a manis o mercats o trobades per la llengua i per la llibertat del nostre Pais, alli em va comprar el llibre (uno de tants) el guardià de l'anell, o atre que no recorde com es diu però aquella paraeta baix d'un enorme pi, tindria 3 anys, sí la recorde!! com em va fer que aquell sentiment, d'aquella gent que lliutaba per unes idees, que ara també son les meues, vinguera a mi, i fora un dels sentiments mes forts que puc sentir. Igual no sóc la mes radical, ni la més alternativa, ni la que més diu, però se bé com aquest sentiment el duc al cor, com sempre em cauen unes llàgrimetes quan senc la Muixeranga, o quan veig que encara hi ha molta gent que seguix lluitant d'una o atra manera. Perquè com diu Raimon:  "D'un temps que ja és un poc nostre, d'un país que ja anem fent." i gent com la que he conegut en el grup Komfusió fan que siga posible. I espere mai es cansen de lluitar i de cantar per a fer lo que ja es un somni una gran realitat, i per fi siguem el Pais que ens mereixem i que som.

I amb aquesa cançó recordar a gent que porte en l'ànima però que fa temps sen va anar i no oblide tots els bons moments que em viscut. A aquelles dos dones que una està al cel i mai podré deixar d'estimarla, i atra que no està al cel però igualment van ser 20 anys, dels quals jo soles recorde amor i encara que tu no vullgues sempre et porte al cor, i al pensament. I encara que em feu molta falta, he aprés a sobreviure sense vosaltres i tot el que faig es per a saber que estarieu molt orgulloses de mi. I m'hau ensenyat a ser mes bona persona, mes treballadora i lluitadora per el que vull, per el que vosaltres ja no podreu lluitar.... ens retrobarem i espere que siga amb una forta abraçada, que molta falta em fa, i l'espere impacient. 

Som. Raimon

Espere que vos agraden els meus desarreglos mentals!!!  :)

perque a vegades tinc els ulls blaus i a vegades els tinc verds....

Es una gran incognita, però soc com els meus ulls...cambiant i reflexant els colors que m'envolten...de vegadess blaus, de vegades verds i també de vegades grisos...ara nose de quin color els tindré, però segur que reflexaran tot el que em pasa ara mateix per el cap, ahi van unes poques coses que estan pasant...

que si un vestit de paper, que si una exposició en Madrid, que si unes fotos molt atrevides amb les meues friends&models!!!....que si una sessió amb Andrea i el paper de vestit.....  , manis, valencià, la llengua nostra, lluita.... una despedida despres de 5 anys de gent artista i meravellosa, alegria, records...moltes emocions i aconteiximents que espero poder tindre temps per a contar-vos en molt poquet de temps... mentres desitjeu-me sooort!!!!  :)

verds per la gespa....seguiré mostrant com canvien de color... :)